alt_text

ACCÉS CLIENTS

Explorant la revolució silenciosa de la IA

Explorando la revolución silenciosa de la IA

La Cambra de Comerç de Girona va ser l’amfitriona, el passat dimarts 9 d’abril, d’una taula rodona sota el títol “IA. La revolució silenciosa”. L’esdeveniment, organitzat pel Diari de Girona i patrocinat per la Universitat de Girona, va reunir una destacada selecció d’experts per debatre la transcendència de la intel·ligència artificial (IA). Amb la participació de ponents rellevants del sector tecnològic com Miquel Roig, cofundador de Milgrams; Lluís Juncà, director general d’Innovació i Economia Digital de la Generalitat de Catalunya; Albert Sabater, director de l’Observatori d’Ètica en intel·ligència artificial de Catalunya; i Carolina Rendón, CEO i cofundadora de Bee2Be Tech, es van analitzar les repercussions d’aquesta tecnologia que està transformant la nostra percepció del món.

La sessió va ser inaugurada per Josep Callol, director del Diari de Girona, qui va posar de manifest l’acceleració dels processos d’evolució empresarial i social que la IA està impulsant en els darrers mesos. Callol va afirmar que “la IA és una revolució comparable a la d’internet, que va canviar les nostres vides”. D’altra banda, Oriol Puig, sotsdirector del Diari de Girona, va moderar les intervencions dels ponents, obrint camí a una profunda reflexió sobre els reptes i oportunitats que la IA presenta en l’actualitat.

"Una de les coses que no som conscients, i ho hem de ser, és que actualment en fer servir les solucions d’IA públiques estem regalant la informació que hi posem"

Els experts van posar èmfasi en el paper destacat que les diferents tecnologies d’IA tenen en la transferència de coneixement entre els diversos agents socials, reconeixent-la com una peça clau per al desenvolupament i l’aplicació efectiva de la IA en múltiples àmbits. Això no obstant, Miquel Roig va assenyalar la creixent preocupació de les empreses pel manteniment de la privacitat de la informació i va destacar la necessitat per part de les empreses d’impulsar solucions pròpies d’IA per evitar dependències externes. “Una de les coses que no som conscients, i ho hem de ser, és que actualment en fer servir les solucions d’IA públiques estem regalant la informació que hi posem”, va exposar Roig.

La taula rodona va remarcar que la intel·ligència artificial serà una de les disciplines amb més poder i influència en el model de societat i economia del futur. Alguns estudis preveuen que el 2030 la IA provocarà un increment addicional de 15,7 bilions de dòlars del PIB mundial. A l’Estat, aquest increment es podria traduir en un augment del PIB del 0,8%. El món laboral, la concepció del treball, les feines i els processos industrials, així com l’educació i tots els serveis públics, hauran d’adoptar nous models i transformar-se.

Explorant la revolució silenciosa de la IA
Aniol Resclosa - DdG

Lluís Juncà va reiterar el compromís de la Generalitat de Catalunya per liderar la revolució de la IA, subratllant la importància del programa Catalonia.AI com a plataforma per consolidar Catalunya com un centre d’innovació i desenvolupament en aquest àmbit. Pel que fa als reptes ètics, Albert Sabater va alertar sobre els possibles perills de l’atribució de qualitats humanes a les màquines, destacant la necessitat de supervisió humana en el desenvolupament i ús de la IA. Carolina Rendón va posar de manifest la importància de mantenir un esperit crític davant de la IA i de preservar la capacitat humana de pensar i prendre decisions autònomes impulsades des de l’empatia, “una habilitat que difícilment la IA serà capaç de reproduir”.

Alguns dels principals problemes als quals la humanitat s’enfronta en l’adopció de la IA són el del consentiment i el de la privacitat de les dades. En moltes ocasions, va exposar Sabater, els algoritmes accedeixen a la informació en línia sense el consentiment explícit per al seu ús, posant en qüestió la protecció de la privacitat de les nostres dades. No obstant això, els avantatges de l’adopció de la IA són clars. Per Roig, una de les palanques d’aquesta tecnologia és que, ben utilitzada, dota els professionals de “superpoders” expandint exponencialment el seu camp d’actuació. En aquest sentit, Carolina Rendón va apuntar que la implementació d’aquesta tecnologia generarà una bretxa entre aquells perfils que sàpiguen fer servir la IA i aquells que no. Tanmateix, Rendón va explicar que la IA no hauria d’eliminar llocs de treball, sinó que modificarà els perfils professionals que es requeriran. En els anys vinents, serà necessària una reconversió professional per incorporar la IA als processos diaris. Segons Rendón, un dels perfils professionals que s’haurà, necessàriament, de crear és el de supervisor de la IA.

La IA ben utilitzada, dota els professionals de “superpoders” expandint exponencialment el seu camp d’actuació.

El sotsdirector de Diari de Girona va assenyalar que només el 3% de les grans empreses del sector de la IA són europees, la resta són asiàtiques o nord-americanes. Sobre aquest punt, Lluís Juncà va posar de manifest que a casa nostra les empreses ja són sensibles al que succeeix al voltant de la IA i això fa que la tecnologia avanci més ràpidament. “A més demanda, més oferta”. De fet, Juncà va confirmar que més de la meitat de les empreses catalanes ja tenen sobre la taula projectes per aplicar la IA als seus processos interns. En aquest sentit, Roig va demanar que l’administració impulsi una associació perquè, de forma conjunta, les empreses puguin desenvolupar eines d’IA sense dependre de tercers aprofitant l’economia d’escala.

La taula rodona també va abordar altres qüestions clau com la propietat intel·lectual dels materials generats per la IA, la necessitat de promoure la col·laboració entre empreses per al desenvolupament d’eines d’IA independents i la importància de la formació en IA en l’àmbit universitari. Finalment, Roig va explicar que la IA s’entén com un mirall de la societat on es desenvolupa. I, per tant, “ens hem d’esforçar per tenir una societat més justa que exerceixi funcions pròpiament humanes”. La responsabilitat dels resultats negatius o positius de l’ús de la IA és dels humans que les porten a terme, i “si els criteris morals i ètics que dirigeixen a aquests humans són els correctes, no hem de patir les conseqüències negatives de fer servir la IA”. Per això, va defensar Roig, és important regular el seu ús, ja que la regulació no va en contra de la investigació, al contrari, la focalitza i, per tant, la impulsa.

En resum, la jornada va proporcionar una visió ampla i enriquidora sobre la creixent influència de la IA en la societat i l’economia actuals, destacant la importància de la regulació adequada i de l’adopció d’un enfocament ètic en el seu desenvolupament i aplicació.

COMPARTE ESTE ARTÍCULO