A Girona, el comerç urbà s’estructura en eixos clars, amb un centre que històricament ha actuat com a pol d’atracció. L’eix format per Carrer Santa Clara, Carrer Nou, Rambla Llibertat i Carrer Argenteria continua sent el principal high street de la ciutat, concentrant bona part de l’activitat comercial a peu de carrer. En aquest context, el més rellevant és entendre què està canviant exactament i com aquests canvis es tradueixen en decisions immobiliàries reals.
Un article recent de Just Retail posa paraules a una idea que moltes marques ja estan executant: el retorn a la botiga física no com un pas enrere, sinó com una evolució de funció. El punt de venda es consolida com a peça d’estratègia (marca, dades i experiència) i, especialment en high street (carrers comercials principals), aquest canvi està reordenant la demanda de locals.
Els tres moviments actuals del high street:
- Les marques demanen locals més grans, alts i diàfans: No només per “exposar producte”, sinó per muntar recorreguts (“tours” experiencials) i fer tangible l’omnicanalitat.
- Pressió de demanda = rendes amunt i retorn dels traspassos: Just Retail apunta que aquesta pressió està fent pujar les rendes i que reapareguin traspassos, amb més capacitat de negociació per a la propietat en ubicacions fortes.
- Quan falta oferta als eixos tradicionals, apareixen “zones d’oportunitat”. És a dir: nous trams o carrers que guanyen tracció perquè combinen trànsit alt i rendes més competitives que els punts més tensionats.
Traduït a Girona: quan un eix està molt “ple” o molt car, la demanda no desapareix; es redistribueix cap a trams adjacents o eixos alternatius amb bona connectivitat i coherència comercial com Carrer Joan Maragall, Migdia o Pare Claret.
Girona: un centre amb múscul comercial
Segons l’Informe EIXOS Girona, el centre urbà presentava un 90% d’ocupació mitjana (IATC 90) i es descriu com una de les àrees comercialment més potents i dinàmiques del país.
El mateix informe identifica 10 eixos que estructuren el centre (entre d’altres, Santa Clara, Carrer Nou i Rambla Llibertat) i apunta que Santa Clara i Carrer Nou destacaven en rànquings d’atracció comercial (IAC) a escala catalana.
Aquesta estructura d’eixos té una conseqüència pràctica: a Girona, la pregunta no és només “quin carrer?”, sinó quin tram, quina vorera, quina continuïtat comercial i quina façana. No és mateix el tram de Carrer Santa Clara a tocar de Plaça Independència que a tocar del Pont de Pedra. El high street en ciutats com Girona es juga molt en micro-ubicació.
L’eix com a “producte”: caminar 10 minuts i tenir-ho tot
En un document de treball sobre la configuració d’una APEU comercial encarregat per l’Associació de Comerços Girona Centre es descriu el principal recorregut comercial de Girona com un eix en forma de Y, d’uns 1,6 km, que connecta Barri Vell–Centre–Eixample i conflueix a plaça Catalunya, amb continuïtat i varietat comercial.
I quan una ciutat és “caminable” comercialment, passa una cosa: el trànsit pot distribuir-se entre eixos (i no concentrar-se en un sol punt), cosa que obre espai a trams guanyadors fora del “tòtem” habitual.
Els pics d’afluència: quan Girona multiplica el valor de façana
Girona té un factor diferencial: els grans moments de ciutat poden alterar radicalment l’exposició d’una botiga. A la Memòria 2024 de l’Ajuntament de Girona, Temps de Flors registra unes 400.000 visites en nou dies, amb un 70% de visitants de Catalunya (i la resta d’Espanya i de l’estranger).
A efectes de retail urbà, això impacta directament en:
- estratègia d’aparador i “visual”,
- horaris i equip,
- mix de producte i activacions,
- i, sobretot, en el valor d’un local que “treballa” per visibilitat.
Com canvia el “local ideal” a Girona amb aquesta nova etapa?
Si ajuntem la nova tesi de formats més grans, més alçada, més diàfan, més experiència, amb la realitat gironina (eixos, caminabilitat, pics d’afluència), el checklist immobiliari es torna més exigent:
- Façana i lectura immediata: aparador com a canal de captació.
- Alçada i sensació d’espai: permet recorreguts i experiència (i eleva percepció de marca).
- Planta diàfana i flexible: facilita canvis de temporada, pop-ups, zones d’atenció/servei.
- Micro-ubicació dins l’eix: cantonada, tram de pas vs tram d’estada, continuïtat comercial real.
- Operativa realista: reposició, magatzem mínim, accessos i logística urbana (sobretot en trams més tensionats).
- Lectura de “zona d’oportunitat”: quan el “prime” està escàs, el rendiment pot aparèixer en trams adjacents amb bon flux i millor equació de cost.
La reconquesta és del carrer, quan el carrer es pensa estratègicament
La idea central és clara: la botiga física es reforça perquè ara és estratègia, no només “ubicació”. I a high street això es nota en formats, rendes i disponibilitat.
A Girona, amb eixos consolidats i una ciutat que concentra comerç en un recorregut caminable, la clau és anticipar-se: escollir local com a actiu de marca, amb criteri de micro-ubicació i amb lectura d’afluències (quotidianes i d’esdeveniments).
Des d’Urbinium, especialistes en actius immobiliaris comercials, industrials i residencials, acostumem a enfocar aquest tipus de decisions amb una mirada molt pràctica: encaix d’ús, viabilitat del local, potencial de façana i rendiment esperat per tram i per eix.