Industrialitzar la construcció d’habitatges amb fusta no és només canviar de material: és canviar el paradigma. I quan aquest mètode s’alinea amb l’exigència dels criteris Passive House, el resultat és un habitatge més estanc, més saludable i amb menys incertesa d’execució, com és el cas de les cases de la promoció Mirador de Palau de Girona.
Fa temps que el debat sobre “construcció sostenible” ronda el sector, però sovint queda atrapat en etiquetes, estètiques o promeses d’estalvi. La conversa es transforma quan baixa a quiròfan: detall constructiu, toleràncies, estanquitat, ponts tèrmics, control d’humitats i control de procés. És aquí on dos conceptes convergeixen amb una lògica gairebé inevitable: la construcció en fusta mecanitzada (industrialitzada) i l’estàndard d’eficiència Passive House.
En una jornada sectorial a Girona, l’arquitecte Juan Carlos García (Ruiz-Larrea Arquitectura) ho va definir sense ornaments: “Al final és fer edificis en fàbriques, en entorns controlats, per després ser transportats i instal·lats en el lloc.” La frase descriu un canvi profund: passar d’una obra dominada per condicionants —meteorologia, coordinació fragmentada, improvisació— a un sistema on la precisió i la traçabilitat ja venen incorporades.
Aquest salt es nota, primer, en allò que més preocupa a promotors i compradors: la incertesa econòmica. En obra tradicional, els pressupostos tendeixen a patir desviacions; en un procés industrialitzat, en canvi, “tenim els costos controlats” explica García. I la raó és directa: quan el projecte es decideix i es tanca abans de fabricar, disminueixen els imprevistos a obra i baixa la dependència de correccions d’última hora. També canvia la gestió del temps: mentre a l’obra es prepara fonamentació i infraestructura, “en paral·lel estàs construint en la fàbrica el teu edifici”. Aquest model de “doble pista” no només accelera; sobretot, estabilitza calendari. En el cas de Mirador de Palau, el projecte vincula la industrialització a una reducció significativa dels terminis d’obra i a una execució més previsible.
La segona gran virtut és la qualitat d’execució, especialment rellevant quan parlem d’eficiència energètica. El que més penalitza un edifici d’altes prestacions és, sovint, el que menys es veu: la qualitat de l’envolupant (conjunt d’elements que separen l’interior de l’edifici de l’exterior i que determinen, en gran part, el seu comportament energètic i el confort). Aquí, fabricar en interior juga a favor. García ho explicava en termes molt concrets: a fàbrica “els processos són més controlats… i la qualitat de les edificacions és superior”, perquè el muntatge no depèn tant de la intempèrie ni de les variacions pròpies d’una obra convencional. I hi afegia un argument que rarament entra en els relats comercials: la seguretat. Segons va exposar, hi ha “vuit vegades més probabilitat” que hi hagi un accident a l’obra que en una fàbrica. Industrialitzar també és, doncs, professionalitzar i reduir risc laboral.
El punt de trobada amb Passive House és natural: si industrialitzar aporta precisió, Passive House posa el llistó de l’eficiència energètica al que apuntar. No es tracta d’afegir tecnologia, sinó de fer que l’edifici funcioni com una caixa ben resolta i estanca. Jaume Font Basté (UdG, grup CATS) ho va sintetitzar amb una metàfora que clava el concepte: “Penseu un edifici com una caixa… penseu com si fos la nevera de càmping.” Si controlem bé la “caixa”, deia, l’energia necessària per mantenir-la confortable “serà molt poca” i, per tant, l’habitatge serà molt eficient.
Ara bé, Font va posar un avís imprescindible perquè el relat no caigui en simplificacions: “La sostenibilitat és l’impacte que fem amb la construcció en el medi.” És a dir, un edifici pot ser molt eficient durant l’ús i, alhora, haver generat un impacte elevat en materials, logística i execució. Per això va formular una pregunta incòmoda però necessària: “Estem mesurant bé què és greenwashing i què és una mètrica real?” I va assenyalar el punt cec principal: la fase de construcció “és molt complicada de mesurar”. Aquest és el lloc on el sector es juga credibilitat: menys relat i més verificació.
En aquest sentit, la fusta mecanitzada juga a favor —pel potencial d’un material renovable i per processos més ordenats i controlables—, però el valor real apareix quan hi ha traçabilitat i criteri. A Mirador de Palau, el projecte s’associa a l’ús de fusta amb origen acreditat i de gestió responsable, i s’explica com a fusta provinent de boscos gestionats de manera sostenible i de proximitat, “d’aquí, de l’Aragó i del sud de França” explicava García. En paral·lel, la comunicació del projecte també destaca l’ús de fusta amb certificació d’origen sostenible.
Aquesta aposta no es fa sola. La constructora ACTIA es presenta com un actor especialitzat en edificació industrialitzada en fusta, amb capacitat per cobrir el cicle complet del projecte “des del disseny i els càlculs fins a la producció i l’acabat final”, un plantejament coherent amb la necessitat de controlar el detall que exigeix una envolupant d’altes prestacions. Per la seva banda, Ruiz-Larrea Arquitectura ha posicionat la industrialització i la sostenibilitat com a eixos del seu laboratori d’innovació R_lab i ofereix serveis vinculats a certificacions i edificació d’alta eficiència (incloent-hi Passivhaus). I Urbinium, que ha impulsat la presentació pública de la promoció i n’assumeix la comercialització, situa el projecte dins una línia de producte residencial d’alta eficiència i confort, coherent amb el seu posicionament com a especialistes en actius immobiliaris comercials, industrials i residencials.
La conclusió és menys espectacular que alguns eslògans, però molt més sòlida: el futur de l’habitatge passa per construir amb rigor. La fusta mecanitzada aporta control, precisió i predictibilitat. Passive House aporta criteri i una exigència de coherència tècnica que obliga a fer bé la “caixa”. Quan aquests dos vectors s’alineen, el resultat s’entén fàcil: un habitatge que consumeix poc perquè perd poc, confortable perquè està ben pensat, i sostenible si, a més, es prenen decisions responsables en materials, traçabilitat i mètrica verificable.